FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té quinze davant seu, el que fa setze. Que és una de les setze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Som setze; a cadascú ens ha de tocar una setzena part. Cinc setzens, 5/16. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eminència d'un os. apòfisi coracoide Apòfisi que es produeix a la vora superior de l'omòplat. apòfisi mastoide Apòfisi de l'os temporal situada darrere l'orella. Part superior engruixida de la seta d'algunes molses, a tocar de la càpsula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena corporal greu. El suplici de la flagel·lació. darrer suplici Pena de mort. Patiment atroç. Haguérem de passar el suplici de la fam. suplici de Tàntal Suplici de qui té a tocar allò que desitja sense poder-ho abastar. Patiment . Haver-lo d'escoltar hores i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El gra, l'herba, etc., estar barrejat amb terra. Aquest blat s'ha de garbellar, terreja molt. Tenir gust de terra, un color terrós, etc. Tocar, remoure, terra amb les mans, amb el cos. Veus com t'has embrutat el vestit, terrejant? Els ocells, viure, criar o alimentar-se arran de terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mode de moure els dits quan amb llurs moviments es toca o es fa funcionar un instrument músic o una màquina. Indicació en una partitura, per mitjà de xifres, dels dits que cal emprar per a tocar les notes corresponents en un instrument. Divisió en dits o en parts semblants [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no encertar, errar, (allò que vol tocar, atènyer). Vaig apuntar amb tota cura al colom, però el vaig fallar. Fallar un tret. Una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s'esperava. Li falla la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar de cap dins l'aigua. Així com l'amor eleva la pensa, la malícia la capbussa. Enfonsar-se completament dins l'aigua, submergir-se. L'Anselm es capbussa fins a tocar el fons amb les mans. Els ànecs es capbussen en l'aigua. El meu ésser es capbussa en una immensa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros en què una cosa doblegada està en doble. Part per on una cosa ha estat doblegada. Jugada de billar que consisteix a fer que la bola sobre la qual es juga, després de tocar en una sola banda, vagi al lloc oposat d'aquell on era. Eina emprada pels calderers per a foradar planxes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que en una sèrie, en té dotze davant seu, el que fa tretze. És el tretzè de classe. Que és una de les tretze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Som tretze: a cadascú ens ha de tocar una tretzena part. Un tretzè, 1/13. Dotze tretzens, 12/ [...]
